El dia 19 de març,
a la tarda, moria l’estimat Mn. Domènec Sangés Brescó, als 89 anys d’edat i més
de 60 de vida sacerdotal. La major part del seu servei com a prevere ha estat al
bisbat de Barcelona, sobretot, a les parròquies de Cerdanyola del Vallès i a la nostra de Corpus Christi.
A la seva diòcesi d’origen, Urgell, havia estat superior
(ara en diem educador) al Seminari diocesà i responsable de diversos pobles.
També havia col·laborat com a professor en diversos col·legis de l’Església,
entre ells La Salle Condal.
El seu pas per la nostra parròquia ha deixat petjada. La
seva bonhomia i l’atenció carregada d’estima, provocava com a resposta
l’estimació vers la seva persona. Ho vaig constatar, una vegada més, poques
hores abans de morir, tot preguntant-me per la meva salut i pel que m’havia dit
el metge.
M’impressionava quan cada diumenge venia a celebrar
l’Eucaristia amb la seva carpeteta on hi portava escrita l’homilia que s’havia
preparat. També el seu interès per la marxa pastoral de la diòcesi.
L’assistència mensual a la reunió dels preveres de Gràcia. Sense deixar passar,
si no era per motius seriosos, actes o trobades a nivell diocesà. Em consta,
pel que m’heu dit els feligresos, el treball i la dedicació al servei de la
parròquia abans de la meva arribada.
La darrera crida que li va fer el Senyor va ser molt
ràpida i, com a les altres, que sempre va saber respondre afirmativament, ara
amb diligència també portava la mateixa marca evangèlica del “faci’s”. I el
Senyor l’acollia.
No oblidarem fàcilment la seva estima i la diligència en
col·laborar. El seu record ens porta a la pregària, tal i com ja vam fer el dia
del seu comiat. El seu exemple ens anima, malgrat ens anem fent grans, a saber
donar més del que les forces poden.
Mn. Domènec, restaràs en la nostra estima fins que ens
retrobem.
Mn. Jesús
Exultin
de joia tots els àngels del cel,
que
soni la trompeta victoriosa
per
celebrar el triomf d’un rei tan gran.
Que
la terra s’ompli d’alegria
ornada
amb l’esclat d’aquesta llum
Que
l’estel del matí
en
trobi encesa encara la flama,
aquell
estel, vull dir, que mai no es pon:
Crist, que tornant d’entre els morts,
s’aparegué
gloriós als homes
com
el sol en dia seré.
(Del
pregó pasqual)
En la joia del
Crist ressuscitat... Bona Pasqua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada