Abril de 2020
Tot i el que ens toca
viure en aquests dies, Molt bona Pasqua!
Crist ha
ressuscitat!!! Heus ací el gran missatge que escoltaren unes dones
esporuguides, quan anaven a embalsamar el cos de
Jesús sepultat.
Aquest és el gran anunci que tots nosaltres hem de proclamar malgrat el
COVID19. Amb aquestes paraules: Crist ha ressuscitat!!!, se’ns
comunica que la mort no té la darrera paraula. L’Amor ha vençut la mort.
Contemplant Jesús ressuscitat, se’ns revela que el Déu de Jesús, és un Déu
de vida i no de mort. El millor atribut de Déu, és que Déu és Amor, i amb el
Ressuscitat ens manifesta que és bo i ens estima.
El Crist ve al nostre encontre com a Vivent. Cal
recordar-ho: Ell viu. El papa Francesc a la seva darrera exhortació apostòlica,
adreçada als joves la titula precisament així: Christus
vivit, Jesús viu. I en ella ens diu: “Ell viu! Cal
tornar a recordar-ho amb freqüència, perquè
correm el risc de prendre Jesucrist només com un bon exemple del passat, com
un record, com algú
que ens va salvar fa dos mil anys. Això no ens serviria de res, ens deixaria
iguals, això
no ens alliberaria. El que ens omple amb la seva gràcia, el que ens allibera, el
que ens transforma,
el que ens sana i ens consola és algú que viu. És Crist ressuscitat, ple
de vitalitat sobrenatural,
vestit d’infinita llum. Per això deia sant Pau: «Si Crist no
hagués ressuscitat la vostra fe és il·lusòria»”.
Si Ell viu, el podrem trobar enmig dels afanys de la nostra existència. Ell
és l’amic que ens obre el seu cor i ens acompanya, com va fer-ho un dia amb els
deixebles d’Emaus. Ell és el company que vol compartir els nostres treballs i
les nostres abnegacions, igual que quan es va aparèixer als deixebles al llac
de Tiberíades mentre els deixebles es guanyaven la vida pescant. Igual que els
apòstols, nosaltres el podem trobar enmig del nostre treball, de la nostra
família, dels amics. És en la vida concreta que Ell és present, i ens salva.
Un fet que no ens pot passar desapercebut és que en les aparicions de Jesús
ressuscitat, el Senyor mostra els estigmes de la Creu i, davant dels dubtes de
Tomàs el bessó, el convida a posar el seu dit a les nafres. I és palpant la
humanitat de Jesús que confessa la seva divinitat.
La Resurrecció de Jesús no significa l’oblit de la seva Passió. Les ferides
de Jesús, són signe dels dolors i patiments de la humanitat d’avui dia. En les
ferides que hi ha en el Ressuscitat, hi ha les ferides dels homes i dones que
es veuen injustament perseguits, que no tenen el pa necessari, els que són
víctimes de la maldat dels homes, els que no tenen cap escalf d’amor. En la
Creu moria un home, no un home qualsevol, moria aquell que va ser tractat con
un malfactor, i era víctima de l’odi. I és aquest proscrit, que va morir fora
de la ciutat, que ha ressuscitat. Malgrat la nit que vivim en el nostre món,
avui s’anuncia als petits de la Terra que hi ha esperança, que hi haurà demà,
ja que el Crist s’ha identificat amb ells.
Gran missatge, el de Pasqua per a tots els creients. Els que formem part de
la comunitat de l’Oratori, sabem reconèixer en el seus estigmes tots aquells
homes i dones, els nostres amics, a qui acompanyem, ajudem en la seva soledat,
en la malaltia, marginació... Per a ells, i especialment per a ells, Crist ha
ressuscitat.
Un cop més us recomano viure la joia de la Resurrecció recordant la mort de
n. p. St. Felip Neri segons la pel·lícula “Preferisco il Paradiso”, quan
aquella menuda, després de veure el somrís de pare mort, surt cridant als que
estaven tristos: “No és mort! És viu!”.
Crist és viu. Ha ressuscitat!
Molt bona Pasqua!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada