PASSEN ELS DIES... UNA ALTRA QUARESMA!... PERÒ L’AMOR NO PASSA MAI!!!
Ja som altre cop a l’inici de la Quaresma, temps de renovació interior que podem aprofitar per a aprofundir en el sentit i el valor de ser cristians, i descobrir de nou la misericòrdia de Déu perquè també nosaltres arribem a ser més misericordiosos entre nosaltres i amb els nostres germans. I que tot sigui per a major glòria de Déu.
Quan se’ns parla de l’almoina, crec ens cal una mirada més profunda, que transcendeixi la dimensió purament material: hi ha més felicitat en donar que rebre; en donar-nos, hauríem de dir, perquè en això consisteix la caritat fraterna. I és quan actuem amb amor que expressem la veritat del nostre ésser, perquè no hem estat creats per a nosaltres mateixos, sinó per a Déu i per als germans. Però això exigeix la conversió interior a l’amor de Déu i dels germans, a imitació de Jesucrist, que morint a la creu es va lliurar a si mateix per nosaltres.
Cada vegada que per amor de Déu compartim no sols els nostres béns, sinó el que som, presència de l’amor de Déu, amb el proïsme experimentem que la plenitud de vida ve de l’amor i ho recuperem tot com benedicció en forma de pau, de satisfacció interior i d’alegria. El Pare celestial recompensa les nostres almoines, la nostra donació, amb la seva alegria. És més, l’almoina, el compartir l’amor, apropant-nos als altres, ens acosta a Déu i pot convertir-se en un instrument d’autèntica conversió i reconciliació amb ell i amb els germans; perquè com diu St. Pere: la caritat cobreix multitud de pecats. Com repeteix sovint la litúrgia quaresmal, Déu ens ofereix als pecadors la possibilitat de ser perdonats. Posar en pràctica, doncs, i fer realitat la caritat fraterna, ens disposa a rebre aquest do.
Sí, aquella viuda pobra de l’evangeli va donar tot el que tenia, és a dir: tota la seva persona. I jo em pregunto: no és aquesta la nostra resposta a la vocació rebuda? no hauria de ser aquesta la donació en fer la nostra opció de vida comuna, plenament lliures per a viure en i la caritat fraterna? Jesucrist es va fer pobre per tal d’enriquir-nos amb la seva pobresa; es va lliurar a si mateix per nosaltres. La Quaresma ens impulsa a seguir el seu exemple, també a través de ser fidels a la donació que hem fet i hem de fer en el dia a dia com a resposta de la nostra vida cristiana. Seguint l’ensenyament de l’Evangeli, podem aprendre a fer de la nostra vida un do total; imitant-lo estarem disposats a donar, no tant alguna cosa del que tenim, sinó a donar-nos a nosaltres mateixos.
És que no es resumeix tot l’Evangeli en l’únic manament de la caritat? Per tant, la pràctica quaresmal de l’almoina, de la donació, es converteix en un mitjà per aprofundir la nostra vocació cristiana. Si ens oferim gratuïtament, donarem testimoniatge que no és la riquesa material la que dicta les lleis de l’existència, sinó l’amor. Per tant, el que dóna valor a l’almoina, a la donació, és l’amor, que inspira formes diferents de do, segons les possibilitats i les condicions de cada un.
Aprofitem aquesta Quaresma per créixer en la caritat i reconèixer en els germans a Crist mateix. Aquest és el nostre millor apostolat: No tinc plata ni or, però el que tinc, t’ho dono: en nom de Jesucrist, el Natzarè, camina. Sí, ajudar a tirar endavant pel camí de la fe i de l’amor els germans que Déu posa en el nostre mateix camí. Fem que la nostra donació, la nostra almoina, sigui un signe del do més gran que podem oferir als altres amb l’anunci i el testimoni de Crist, en el qual s’hi troba la vida veritable. Per tant, procurem que aquest temps de Quaresma es caracteritzi per un esforç personal i comunitari d’adhesió a Crist per a ser testimonis del seu amor.
Que Maria, la Mare, la dona que fidel feu donació de si mateixa perquè l’Amor s’encarnés, ens ajudi a viure amb profunditat la Quaresma armats amb la pregària i el dejuni i, seguint el seu exemple vivint la donació de nosaltres mateixos per fer present l’Amor, i arribar a les celebracions de les festes de Pasqua renovats en l’esperit. Aquest és el desig que us transmeto per poder-lo fer realitat entre tots arreu.
P. Ferran Colás, C.O.
Prepòsit
----
AGENDA DEL MES DE FEBRER DE 2020
2 Diumenge Presentació del Senyor. Festa.
9 Diumenge V de durant l’any. Festa.
10 Dilluns. A les 20 h: Reunió de Consell parroquial.
16 Diumenge VI de durant l’any. Festa.
23 Diumenge VII de durant l’any. Festa.
26 Dimecres de Cendra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada