L'escrit del mes: OCTUBRE

Mn. Jesús Sanz

Mn. Jesús Sanz García nasqué a Barcelona el dia 4 de gener de 1941. Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona i fou ordenat prevere el 20 de març de 1968 a l’Església parroquial de Sant Feliu de Llobregat. Ha estat Vicari a Sant Feliu de Llobregat i ecònom de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Sant Boi de Llobregat. De 1980 a 1987 fou també Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Boi. L’any 1987 fou nomenat rector de Sant Vicenç de Mollet del Vallès i posteriorment l’any 1991 rector de la parròquia de Sant Josep de Badalona. Finalment l’any 2004 passà a exercir el càrrec de rector de la parròquia de Corpus Christi de la ciutat de Barcelona, càrrec que a partir del 8 de juliol del 2005, compatibilitzà amb el de Vicari Episcopal de la Zona Pastoral 2, la qual inclou els arxiprestats següents: Horta, Guinardó, Vall d’Hebron, Vilapiscina, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, Sants-la Marina, la Torrassa-Collblanc, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Passà a la casa del Pare el 29 de juliol del 2019.

Dimecres 31 de juliol de 2019: Mn. Jesús ho creia!

Estimats Vicenç i Margarida, nebots i renebots, entre els quals el seu fillol Jordi, familiars de Mn. Jesús: us trameto un condol ple d’afecte de part del Cardenal Arquebisbe Joan Josep Omella, del Cardenal Arquebisbe emèrit Lluís Martínez Sistach i del Bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, tots tres lluny de Barcelona i, per tant, impossibilitats de poder ser presents avui en aquesta missa exequial on encomanarem Mn. Jesús a la misericòrdia del Senyor.

Benvolguts germans bisbes Salvador Cristau i Antoni Vadell, preveres i diaques concelebrants, fidels d’aquesta parròquia barcelonina de Corpus Christi i altres fidels provinents de les altres parròquies on Mn. Jesús va exercir el seu ministeri presbiteral, amics i amigues en el Senyor:

Sí, en efecte, tots i totes som amics del Senyor. Som els seus amics. I Ell,
manllevant paraules del beat Ramon Llull, és l’Amat. O com diu al llibre dels Exercicis Espirituals Sant Ignasi de Loiola, la festa del qual avui celebrem, som amics de l’Amic en majúscula, i a Ell ens adrecem avui en oració pel repòs etern del nostre bon amic Mn. Jesús. Ho fem com demana Sant Ignasi: adreçant-nos amb tota confiança al Senyor, “com un amic parla amb un altre amic”, de tu a tu, sortint de nosaltres mateixos, sortint del nostre ego, obrint-li els nostres cors, escoltant-lo només a Ell.

I Ell, com acabem de proclamar a l’Evangeli, avui s’adreça a tots nosaltres, commoguts per la mort de Mn. Jesús, tal com Ell es va dirigir aquell dia a Betània, “prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres”, dient-nos com a les seves amigues Marta i Maria, germanes del seu gran amic Llàtzer: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?” ¿Ho creiem, això, bons amics i amigues en el Senyor? ¿Ho creus, això? ¿Per què no pensar que aquesta pregunta ens la fa Mn. Jesús mateix a cadascú de nosaltres avui que l’acomiadem i l’encomanem a la misericòrdia del Senyor?

¿Ho creus, això?

Mireu, permeteu-me que avui us comparteixi dos fets de vida en relació al bon amic Mn. Jesús. El passat dimarts 9 de juliol Mn. Jesús va venir al bisbat. L’acompanyava del braç Mn. Manel Valls. Un bon grup de treballadors de l’Arquebisbat el vam poder saludar. Estava tan content de la visita! Va ser tan emotiva i cordial! El vam veure molt prim, i que treia forces de flaquesa. Tot ell desprenia estimació i bondat. Era a casa seva, al bisbat, on cada setmana, des de l’any 2005, havia servit com a vicari episcopal, amb el do de l’escolta, l’acompanyament, el discerniment i el bon consell. Com a vicari episcopal, el recordem sempre lleial i honest, a les reunions setmanals del Consell Episcopal,i tenint cura generosa de la zona pastoral a ell encomanada. Em va dir que aquell dia, fent-nos  aquella visita, el Senyor l’havia fet ben feliç. Era com el seu darrer
comiat als amics i amigues que tant l’hem estimat al bisbat i que tant ens hem sentit estimats per ell.

Avui acomiadem certament un bon pastor, un deixeble fidel del Senyor, un germà de cor gran, un familiar que estimava i dedicava temps als seus germans, nebots i renebots, en definitiva, un prevere que ha exercit el seu ministeri amb bondat i servei alegre arreu on ha viscut els diversos serveis que els diversos arquebisbes li han anat encomanant: vicari a la parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat, administrador parroquial de la parròquia de Sant Joan de Sant Joan Despí, rector de les parròquies de la Mare de Déu de Montserrat de Sant Boi de Llobregat, de Sant Vicenç de Mollet del Vallès, de Sant Josep de Badalona, i darrerament tres anys d’administrador parroquial de Sant Carles Borromeo i sobretot, des de l’any 2004 i fins ara, rector de Corpus Christi a Barcelona, on ell desitjava continuar si la seva salut tan delicada li ho hagués permès, motiu pel qual residia en aquests darrers temps a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. A més a més, va viure molts altres serveis pastorals: al Secretariat Diocesà de Catequesi, a la Comissió Diocesana per al Diaconat Permanent, com a confessor ordinari de les monges benedictines del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, com a membre de la Fundació Formació Cristiana Permanent Mn. Manuel Bonet i del Patronat de la Fundació Sant Pius X, i molts altres serveis que deixo d’esmentar per mor de no allargar-me.

¿Per què he esmentat tota aquesta mena de “currículum vitae”? Certament perquè en aquest “currículum” el que es revela és que és el Senyor qui l’ha anat acompanyant com a Amic i Amat, donant-li la seva força i la seva gràcia, fins al darrer moment, sense perdre mai el somriure i la bondat del seu bon cor de pastor. Sant Pau ens ha dit a la carta als cristians de Roma: “Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix. Si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor.” Sí: aquí rau “elsecret” de la vida  del nostre estimat mossèn amic: el seu ser tot ell del Senyor,
servint-lo a Ell i als germans i germanes amb alegria (Salm 99,2).

Si ara, tot repassant aquest llarg “currículum vitae”, poguéssim fer entre tots i totes una “homilia coral”, i un membre de cada un dels llocs que he citat ens oferís un testimoni sobre Mn. Jesús seria preciós però no pararíem. Cadascú té “el seu Mn. Jesús Sanz”. I el qui us parla també. I aquí ve el segon fet de vida que em permeto de compartir-vos. És del mes de febrer de l’any 1982 (de finals del segle passat!). Un servidor tenia 15 anys. Era el meu primer curs com alumne del Seminari Menor de La Conreria. Cursava primer de BUP. Vam anar amb tots els companys de curs a La Cova de Manresa. Allà, amb tota una colla de joves
adolescents, vaig viure els meus primers exercicis espirituals (EE). ¿I qui va ser el nostre predicador? Doncs un mossèn entusiasta, rector aleshores a la parròquia Mare de Déu de Montserrat de Sant Boi de Llobregat: Mn. Jesús Sanz Garcia. Dilluns passat vaig anar a cercar al meu particular “bagul dels records” els apunts que encara guardo d’aquests meus primers EE, on, com una esponja, un servidor absorbia tot el que ell amb molt bon humor ens compartia a aquella colla d’adolescents  trapelles. He revisat els meus apunts i m’han ajudat a pregar pel repòs etern del bon amic Jesús. Aquell intrèpid rector aleshores a la parròquia
de la Mare de Déu de Montserrat, a Sant Boi de Llobregat, ens va parlar  el sentit de la vida i que l’havíem de trobar units com amics al Senyor que ens  cridava al sacerdoci. He trobat també una nota a part, escrita al cap d’uns dies, de nou a La Conreria. El director espiritual del Seminari Menor, Mn. Jaume Masvidal, al cel sia, ens havia demanat que redactéssim una cosa positiva i una de negativa respecte als dies de recés viscuts a La Cova. Aquell adolescent de 15 anys escrivia que com a cosa negativa era que malgrat la casa era molt gran, només ens havíem permès moure’ns per la planta on érem i que, a més a més, hi havia molt poca zona verda per passejar i meditar. I sabeu quina cosa positiva vaig escriure i compartir amb el grup de vocacionats? Vaig escriure això: “Una cosa
molt positiva va ser el predicador que ens va fer els EE, Mn. Jesús, ja que no explicava grans “rollazos” sinó que tot el que feia era per mitjà d’exemples, amb audiovisuals, fotoparaula, i demanant-nos sempre la col·laboració de tots”.

¿Ho creus, això? Jesús ens ho pregunta a l’Evangeli que hem proclamat en el nostre comiat a l’amic, al germà, al tiet i familiar, al company mossèn, al bon rector d’aquesta parròquia, al prevere i deixeble del Senyor.

Sentim, amics i amigues, com si Mn. Jesús aquell 1982 als EE a La Cova de Manresa ens tornés a plantejar: ¿Ho creus, això? ¿Creus que el Senyor és el nostre millor Amic i que li podem pregar com un amic parla amb un altre amic? ¿Creus que el sentit de la vida rau en restar units com amics al Senyor que ens crida i ens envia? ¿Creus que només Ell és la resurrecció i la vida?

I tant de bo que com fa Marta, germana de Llàtzer, allí a Betània, tots i totes nosaltres, bons amics i amigues en el Senyor, avui i aquí a Barcelona, també puguem respondre amb tota fe i confiança: “Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món”.

Amén

+ Sergi Gordo Rodríguez, Bisbe auxiliar de Barcelona.