L'escrit del mes: FENT MEMÒRIA

El dia 19 de  març, a la tarda, moria l’estimat Mn. Domènec Sangés Brescó, als 89 anys d’edat i més de 60 de vida sacerdotal. La major part del seu servei com a prevere ha estat al bisbat de Barcelona, sobretot, a les parròquies de Cerdanyola del Vallès  i a la nostra de Corpus Christi.

A la seva diòcesi d’origen, Urgell, havia estat superior (ara en diem educador) al Seminari diocesà i responsable de diversos pobles. També havia col·laborat com a professor en diversos col·legis de l’Església, entre ells La Salle Condal.

El seu pas per la nostra parròquia ha deixat petjada. La seva bonhomia i l’atenció carregada d’estima, provocava com a resposta l’estimació vers la seva persona. Ho vaig constatar, una vegada més, poques hores abans de morir, tot preguntant-me per la meva salut i pel que m’havia dit el metge.

M’impressionava quan cada diumenge venia a celebrar l’Eucaristia amb la seva carpeteta on hi portava escrita l’homilia que s’havia preparat. També el seu interès per la marxa pastoral de la diòcesi. L’assistència mensual a la reunió dels preveres de Gràcia. Sense deixar passar, si no era per motius seriosos, actes o trobades a nivell diocesà. Em consta, pel que m’heu dit els feligresos, el treball i la dedicació al servei de la parròquia abans de la meva arribada.

La darrera crida que li va fer el Senyor va ser molt ràpida i, com a les altres, que sempre va saber respondre afirmativament, ara amb diligència també portava la mateixa marca evangèlica del “faci’s”. I el Senyor l’acollia.

No oblidarem fàcilment la seva estima i la diligència en col·laborar. El seu record ens porta a la pregària, tal i com ja vam fer el dia del seu comiat. El seu exemple ens anima, malgrat ens anem fent grans, a saber donar més del que les forces poden. 

Mn. Domènec, restaràs en la nostra estima fins que ens retrobem.              

                                                                                 

Mn. Jesús      

Exultin de joia tots els àngels del cel,

que soni la trompeta victoriosa

per celebrar el triomf d’un rei tan gran.

Que la terra s’ompli d’alegria

ornada amb l’esclat d’aquesta llum

Que l’estel del matí

en trobi encesa encara la flama,

aquell estel, vull dir, que mai no es pon:

Crist, que tornant d’entre els morts,

s’aparegué gloriós als homes

com el sol en dia seré.

(Del pregó pasqual)

En la joia del Crist ressuscitat... Bona Pasqua!