L'escrit del mes: NO PERDEM L’ESPERANÇA

Fets molt significatius i que tenen importància i actualitat, han marcat la nostra entrada en el nou curs pastoral. L’agost va estar marcat pel sofriment, la mort, i la comunió de cor amb totes les persones que van ser víctimes d’aquella terrible tragèdia. No és hora ara de tornar a repetir els fets, però mí que encara els portem al cor i a la pregària.

Després ens hem trobat en el que encara ara ens omple de neguit. Obrir un camí a solucions polítiques que afecten aquí i més enllà, ens adonem que són difícils de solucionar. Nosaltres, el primer diumenge d’octubre ja vam fer opció per dues paraules que podien donar sentit de futur i per això pregàvem a favor del seny i de la pau.  

Quan faig al·lusió a aquestes dues paraules recordo el que fa 24 hores deia un locutor per la tele, referint-se als qui encara creiem en la pregària: som els d’“ànimes beneïdes”. Sense sentir-me ofès caldrà que no perdem cap esperança. I, allò que hem dit, molta gent, tan de bo que el diàleg i la serenor facin possible trobar el camí en aquella dimensió que el Dr. Torres i Bages va esmentar en la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat demanant per al nostre poble una pau “cristiana i perpètua”.

Cal dir també, que hem començat el nou curs pastoral.  I potser ni ens n’hem adonat. Sense espolsar-nos responsa-bilitats de cap mena, anem reprenent el camí dels compromisos pastorals. Els uns i als altres també ens va bé retrobar-nos i compartir els neguits i les joies de cada dia,

Ànim! No perdem l’esperança.

                                                                                Mn. Jesús

LA MEMÒRIA PASTORAL

Ja ha estat  publicada la Memòria Pastoral del curs 2016-17. Les podreu trobar a les tauletes de les entrades al temple, mentre n’hi hagin.

CATEQUESI - FORMACIÓ D’ADULTS     

A la primera trobada per a decidir la temàtica del curs es va fer opció per treballar el tema de l’Eucaristia. La propera trobada, tercer dijous tractarem el primer tema, com indiquem  a la darrera plana del ‘full.

SEGUINT L’EVANGELI DE MARC

Llegir pausadament l’Evangeli sempre és enriquidor. Un dissabte al mes i amb explicacions adients de cada capítol poden ajudar  a connectar més i més amb la persona i el missatge de Jesús. Aprofiteu-lo!.

VIDA CREIXENT

Ens ofereix com cada curs temàtiques ben profitoses, aquest curs: treballarem: Primavera en la tardor de la vida.

Dia 2 de novembre:

          COMMEMORACIÓ DELS FIDELS DIFUNTS

Record dels difunts

L’endemà de Tots Sants, l’Església té un record entranyable i agraït envers els fidels difunts que ja reposen en la  pau de Crist Jesús., tot esperant la resurrecció futura.

Avui, doncs, tenim un record especial per tots aquells familiars nostres, amics, veïns o coneguts que ja han passat d’aquest món al Pare. I ho fem no amb tristor sinó amb agraïment, record i esperança de tornar-nos a trobar en la resurrecció i la vida perdurable.

Mort, realitat dura             

La mort és una experiència humanament molt dura, i més quan truca a la nostra porta. És una realitat que ens fa plantejar moltes qüestions, preguntes, dubtes... És com si una part de la nostra vida se n’anés juntament amb la persona estimada que ens ha deixat.

Però també sabem que la mort no té ni molt menys l’última paraula. Jesús ha mort i ha ressuscitat i ens diu que tinguem confiança, perquè Ell ha vençut el món. Som cridats a viure la realitat de la mort no solament amb tristesa lògica, sinó també amb esperança i serenor.

Déu, Senyor de la vida.                         

I això ho creiem així perquè som deixebles de Crist ressuscitat, perquè Ell ens comunica la seva vida, perquè la mort ja no té cap més domini sobre aquest món, perquè el bé ha triomfat.

En aquest dia dels fidels difunts, donem gràcies a Déu pel testimoni que ens han donat els nostres germans que ja ens han precedir i en l’Eucaristia d’avui els tenim presents davant l’altar del Senyor, tal i com Santa Mònica demanà al seu fill Agustí.

En l’Eucaristia d’avui, viàtic vers la pàtria celestial, demanem a Deu que els tingui a la seva glòria i que els perdoni els pecats.

I alhora, demanem també al Senyor que ens encoratgi a donar un bon testimoni de la nostra fe, com van fer també un dia ells,  que van intentar viure en aquest món mirant de ser bones persones i bons cristians a imatge i semblança de Déu

                                                                                 Mn. Josep Teixidó