Nadal 2016

Amb aquesta imatge nadalenca, penso que val la pena admirar els pastors. A l’Evangeli no estan citats per omplir espais buits. Són personatges de segona però necessaris.  A Betlem ha succeït quelcom inaudit, tant que, ni tan sols els mateixos veïns capten l’esdeveniment. 

És cert, hi ha un missatger, l’àngel que, també entra en escena, per esdevenir ‘àngel’, és a dir, portador d’un anunci i ho fa extraordinàriament bé. “Us anuncio un gran goig, avui a la ciutat de betlem, us ha nascut un Salvador”.

Semblaria una notícia de ‘palau’, on es posen en joc les millors gales. I no, els receptors del missatge són pastors. homes senzills, treballadors a l’aire lliure, de tertúlies poc refinades, però atents. Atents al ramat, atents al possible llop, atents a cada ovella. Atents!

Com va escriure el Papa Benet XVI en el seu dia: Els pastors van rebre un senyal, tan senzill, com senzilla era la seva vida: “trobareu un infant faixat amb bolquers i ajagut en una menjadora”. Això és un senyal de reconeixement: una descripció del que es podia  constatar amb els ulls. No és un senyal en el sentit que la glòria de Déu s’hagués fet evident, talment que es pogués dir amb claredat: Aquest és el veritable senyor del món.  Res d’això. En tal sentit, el senyal és al mateix temps també un ‘no-senyal’ : la pobresa de Déu és el seu veritable senyal. Però per els pastors que havien vist l’esplendor de Déu sobre els seus pasturatges, aquest senyal és suficient.  Ells veuen des de dins. Veuen això: el que l’àngel ha dit és veritat. Així els pastors tornen amb joia. Glorifiquen i lloen Déu pel que han vist i sentit.

Estem acabant l’Advent i ens cal obrir els ulls per trobar el nostre ‘signe’ que ens manifesti, des de la pobresa diària on hi ha senyal de Déu. i ens caldrà córrer, posar-nos en camí i mirar a banda i banda. Qui sap si trobarem en qualsevol revolt del carrer el somriure d’un infant que ens farà veure la glòria de Déu, tot obrint-nos el cor a estimar-lo. En ell hi serà Jesús.

​Mn. Jesús