Tot acompanyant els molts temes litúrgics que entren en
joc al llarg de tots aquests dies, cal valorar tot el conjunt de cant popular
que farà feliç i sonora la nostra joia nadalenca. Pensant-hi, he cregut vàlid
omplir aquesta pàgina amb algunes referències, repeteixo, populars. Ah! I un
consell, com que molts són dins la nostra memòria, fem-les servir, ja sigui
davant el Pessebre, ja sigui a taula, com creador de sentiments familiars.
N‘esmento alguns.
1.- St. Josep i la Mare de Déu... ressalta
el fer camí i la bona companyia a Jesús. Malgrat estiguem a taula és un bon
moment per fixar-nos en Maria i Josep. La seva llar, els seus serveis,
l’acolliment a Jesús. bon exemple quan el camí es fa feixuc.
2.- Les
dotze van tocant... és cert que no sabem l’hora de l’esdeveniment. Tant se
val. Però, tant la lletra, molt senzilla i la pau que dóna la música ens predisposen a l’aclamació final: “Ja és nat el Déu
Infant, Fill de Maria”.
3.- El rabadà... aquí hi neix el
que nosaltres en diríem el testimoni: una colla que tot marxant cap a Betlem hi
conviden al Rabadà. Per resposta, tot són queixes, el camí, la neu, el fred...
però hi ha la força del fer-se pesats i aconseguir tombar el rondinaire.
4.- El cant dels ocells... ens fa pensar en aquell salm que ens
proclama: el cel canta la glòria de Déu... i tota la creació és fa lloança, amb
els ocells, al Déu creador.
5.- Fidels atanseu-vos... seria com al contra al Rabadà. Des del silenci
de la nit la humanitat s’acosta al pessebre. I, descobrim paraules sagrades: “si
Ell així ens ama... qui no l’amaria”. Fer camí, estimant-Lo.
6.- La pastora Caterina... amb el cabàs farcir de taronges de la Xina... cadascú porta el
que té i el que pot, es tracta de compartir, i ella ho fa de bon cor. Cal
aprendre aquesta lliçó.
Feu-ho servir que cantar agermana
Mn. Jesús
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada