REPENSANT

 

Aquests dies estem vivint, marcats per una diada que ens omple de goig, la solemnitat de Tots els Sants. I ens agrada, quan mirem enllà, de veure-ho tot positiu i bonic. No és gens estrany, per una colla de vegades, Jesús ens projecta els valors del Regne, dient-nos una paraula que convida al goig i la felicitat: Benaurats, feliços. Però, hi ha més, una raó que ens ofereix St. Joan, que sanciona aquesta joia amb l’afirmació: “Déu ens reconeix com a fills i ho som”. Bona raó que desvetlla l’entusiasme del viure com a fills.

Està clar que, a l’endemà, la nota ja té un altre color, es tracta del color de la mort. I és precisament en aquests moments que hi ha com ha barreja dels dos colors i la mirada a la mort la deixem en una mena d’oblit, perquè, preferim que tot l’interrogant quedi pendent, ja la pensarem un altre dia.

Ara bé la mort sempre deixa forat fet. Aquell familiar, ara fa pocs dies la meva germana, aquell amic, aquell jove i tot plegat queda immers en el misteri... i tant de bo si també, en l’esperança.

El llibre de l’Apocalipsi  ens parlarà d’aquella “multitud que ningú no hauria comptat”, de tots colors, de totes mides, de tota creença. I, és en aquests moments, quan cal dir: Crec!  I trobar-nos, ni que sigui per la porta estreta, als braços del Senyor.

Aprofito aquestes ratlles, en aquests dies, que he viscut de prop el dolor de la mort, per agrair-vos a tots els qui, perquè us vau assabentar, compatíreu amb mi unes hores on la vostra presència era fraternitat, fe, consol, ajuda... i, malgrat tot, érem com una mica “la multitud” que encara fa camí, i que no ha perdut el goig de l’esperança. Gràcies a tots!

I, tot repensant., no deixem que se’ns tanqui la porta, Jesús hi és al darrera i te ganes d’acollir-nos un dia, a tots..

                                                                        Mn. Jesús