Solemnitat de Crist Rei

"La festa de Crist, Rei de tot el món, va ser instaurada per Pius XI l’11 de març de 1925. Per Europa tot eren aires anticlericals i republicans. Segurament es pretenia amb la festa afirmar la sobirania del Crist i de l’Església en totes les esferes de la vida humana. El Concili Vaticà II, el 1962, va modificar el sentit d’aquesta festa. 

Jo crec que el sentit de la festa va per aquí: la sobirania del Crist en totes les esferes de la vida humana. Però des d’un altre punt de vista. No des d’una força i un influx exterior per a exercir pressió de privilegi sobre les estructures de la societat, sinó des de la naturalesa d’aquest Crist que és Alfa i Omega, principi i fi, el qui és, el qui era, el qui ha de venir, el Déu de l’univers. Un Crist que és veritat i vida. Que ha nascut, que ha vingut al món per donar testimoni de la veritat, per donar vida. Un Crist que, com continua dient el prefaci d’aquest dia, és santedat i gràcia, un Crist que porta la justícia, l’amor i la pau. Un Crist Rei, la naturalesa del qual l’obliga a ser amor, a estimar. I s’estima donant vida, donant la vida. Així culminarà la seva obra de servei a l’home en la creu.

Dirà Lactanci: Va estendre els seus braços a la creu i va abraçar al món, per mostrar ja llavors, que el gran poble congregat des de la sortida del sol fins al seu ocàs, de totes les llengües i pobles, es congregaria sota les seves ales, per rebre al front aquell senyal màxim i sublim. (Institucions divines, 4, 26, PL 6, 530)" (Fragment de l'homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet, el dia 22 novembre 2009)