Sant Ignasi de Loyola

"L'ajudava encara nostre Senyor, que el conduïa d'aquests pensaments a uns altres que brollaven del que llegia. Perquè, quan llegia la vida de nostre Senyor i dels sants, es deturava a reflexionar així: "Què passaria si jo fes això que va fer sant Francesc i això que va fer sant Domènec?" Aquests pensaments li duraven molta estona, però després s'hi interposaven altres coses i tornaven aquelles banalitats buides i mundanes, que també li prenien molt de temps. 

Però en aquests pensaments notava una diferència: quan pensava en coses mundanes, s'hi delectava, però quan, ja avorrit, ho deixava se sentia trist i sec; en canvi, quan pensava en les penitències que observava en els homes sants, en sentia consol, no solament aleshores, sinó després i tot se sentia content i alegre." (de l'Autobiografia que va dictar sant Ignasi al pare Lluís Gonçalves de Càmara)